Història

San Esteban plaza 1980

La història del municipi d'Oiartzun és molt rica, ja que des de la prehistòria fins als nostres dies, hi ha hagut nombrosos grups humans que s’han instal·lat sobre les seves terres. Les primeres restes humanes conegudes a Oiartzun són de la prehistòria, tal i com en testifiquen les restes de sepulcres coneguts com cromlec als voltants d’Oieleku i de Bianditz (Arritxulangaña, Kauso I, Kauso II, Munerre...), el dolmen de Gainzabal o la cova Torre en el districte d'Iturrioz.

Un cop acabada la Guerra Cantàbrica l’any 19 a.C., els romans es van instal·lar en la regió que avui correspon al territori de Gipuzkoa. Durant molts anys, s'ha considerat que el lloc romà d’Oiasso era Oiartzun, però els descobriments fets al segle XX han mostrat que Oiasso estava a Irun. No obstant, les prospeccions arqueològiques realitzades en les mines d’Arditurri han permès documentar 44 unitats mineres romanes, demostrant l'existència d'aquesta civilització en el nostre país. Una altra traça romana és l'estela d’Andrearriaga, apareguda a prop de la granja amb el mateix nom i actualment exposada al museu de San Telmo.

Les primeres referències medievals a Oiartzun remunten al segle XI. A aquella època, els Navarresos van construir el castell de Beloaga a la vall d'Oiartzun amb l'objectiu de controlar les rutes  estratègiques que la travessaven. Aquest castell ha estat utilitzat a diferents èpoques i ha sigut testimoni de nombrosos esdeveniments històrics. Un dels signes d'identitat de l'Edat mitjana va ser la presència dels familiars més grans, i en el nostre poble podem mencionar la família Ugarte, propietària de grans superfícies de terra i d'indústries en aquesta època. La principal indústria de l'època era les ferreries com Gabiola, Aranburuola o Ugarteola, on s’explotaven els materials procedents de les mines d’Arditurri.

 A l'època moderna, l'arribada dels europeus a Amèrica va significar una profunda colonització i explotació d'aquestes terres, la qual cosa va permetre l'enriquiment de certs Estats i individus. A Oiartzun, com en altres ciutats, tenim edificis finançats per famílies que van fer fortuna a Amèrica, com el sanatori i la basílica de San Juan Bautista, o certs elements de l'església de San Esteban. A l'Edat Mitjana, les fàbriques siderúrgiques van esdevenir importants, mentre que segles més tard, van ser els molins els que van predominar; a l'estany d'Oiartzun es troben 20 molins (Isasti, Arraskue, Bidasoro, Ihurrita, Txarondo, Araneder...).

Les guerres Carlistes van definir Euskal Herria al començament de l’Era Contemporània. Oiartzun va ser deixada a les mans dels liberals des del començament i, en aquest context, la capella d’Ozentzio va ser construïda a petició del capellà Manuel Gabino Si. En els anys previs al començament de la guerra civil espanyola, un període d'industrialització va començar, com és el cas del ferrocarril d’Artikutza, però van haver-hi de gran crisi i de tensió en tota la península. Al País Basc la guerra del 1936 va ser particularment dura, venint després els llargs anys de la dictadura. Les tropes feixistes, dirigides per Beorlegi, van trobar una gran oposició a Oiartzun, però el 27 de juliol de 1936, van entrar a la ciutat. La repressió va començar immediatament després de la presa de control de l'ajuntament, dels funcionaris municipals i a tots els sectors de la societat.

La guerra civil va produir milers de morts, de desapareguts i de castigats: a Oiartzun, 21 compatriotes van ser afusellats, diverses persones van ser eliminades i portades a presó. En homenatge a les persones assassinades en la ciutat, el monument arquitectònic-escultòric de l'arquitecte Peña Gantxegi va ser construït al cementiri l'any 1977. L’escultura d’Antton Mendizabal d'Oiartzun va ser construïda al Bosc de la Memòria, lloc on es van trobar les fosses comunes del cementiri d’Iragorri. Com es pot veure, hi ha moltes herències culturals i rastres materials deixats pels grups d’humans que han viscut durant segles a la ciutat d'Oiartzun. Oiartzun és una ciutat plena d'història i les seves muntanyes i els seus carrers són els testimonis d'aquestes experiències.